*Em falta el teu resplandor*

Un any sense primavera,
una flor sense olor.
Una estrella que no brilla,
un cel sense cap color.
Com ocell en una gàbia,
com príncep sense valor,
com si el Sol tingués uns rajos
que mai donessin calor...
Com artista que no té
cap llibertat d'expressió,
com si dues cireres dolces
no tinguessin cap sabor.
Crec que de vegades sento
que em falta una part del cor,
que quan estic a les fosques
em falta el teu resplandor...
Al paisatge de ma vida
només li falta un color;
un color blau celestial
que està als teus ulls, al teu cor.
Però jo espero que un dia miris
als meus ulls plens de foscor,
i d'aquesta forma vegis
que em falta el teu amor.
Que vull una carícia teva,
i vull tastar els teus petons.
Però jo seguiré somiant
perduda entre malsons...
I continuaré vivint
amb un cel sense color,
un any sense primavera
i sense el teu resplandor.